Si tens opinió, aquest és el teu espai

Envia'ns la teva opinió a caràkter i si és escollida, la publicarem. Cada mes farem una selecció de les millors i la millor de totes sortirà publicada a l'edició impressa.


Sense pietat

Ja es difícil afrontar una separació avui en dia amb una nena petita que depèn de tu al 100%. Ara no ve a compte explicar el meu desencant amorós, però, resumidament, m’he vist sola, pagant una hipoteca elevada i sense cap ajuda perquè el meu ‘ex’ no ha assumit ni assumirà cap responsabilitat. Ara ja és massa tard per penedir-se i s’ha de mirar cap endavant. Fins aquí, positiva al màxim, sobretot per la meva filla, però aquest govern no posa les coses fàcils i el que fa es posar-te més trampes pel camí. Com ja he comentat anteriorment, he assumit o millor dit, m’he vist obligada a pagar l’hipoteca del meu pis tota sola, però amb un sou mileurista és molt difícil arribar a final de mes i s’hi sumem les despeses d’una nena de quatre anys tot és més complicat i gairebé impossible.

Així que un dia vaig decidir deixar de pagar la meva hipoteca. Era impossible assumir-ho tot! I el més important és menjar i que a la meva filla no li falti res. Des de que vaig prendre aquesta decisió cada vegada que piquen a la porta espero que sigui alguna citació per comunicar-me el desnonament. Encara no ha arribat aquest moment però estic segura que arribarà i més ara que el govern, quan tenia la possibilitat d’ajudar als més desfavorits, no ha fet res i s’ha dedicat a posar tan sols una tireta per aturar una hemorràgia, que desgraciadament està afectant a moltíssima gent.

Quan el govern va comunicar que aprovaria mesures d’emergència per aturar els desnonaments, vaig respirar una miqueta perquè semblava que tot no estava perdut i que encara hi havia alguna possibilitat, però no ha estat així. Sincerament crec que han posat uns requisits desmesurats i injustos que deixen fora a molta gent. Sóc una mare divorciada amb una nena de quatre anys que guanya 18.000 euros a l’any i tinc una hipoteca que suposa més del 50% del meu sou al mes, però resulta que la meva filla té quatre anys, i la nova mesura arriba fins als tres anys. La meva pregunta és: Quina diferència hi ha? Tots els fills suposen una despesa, sense tenir en compte la seva edat! I això hem d’afegir que encara que som una família monoparental, tampoc tens cap ajuda.

Amb aquestes noves mesures l’únic que han fet és un rentat de cara i posar un pegat que no soluciona el gran problema que tenim ara mateix moltes persones i que l’únic que aconseguirà és agreujar més la mala situació dels més desfavorits. Tan sols demano als polítics que per un dia, tan sols un dia, es posin a la nostra pell, perquè si tenen una mica de consciència, no serien capaços de fer fora a famílies senceres de la seva casa. Això és una actuació sense pietat!

Edit Casaplana


Ignorancia y egoísmo: una gota de cianuro en un vaso de agua

Soy un comerciante de Viladecans, que harto de ver la ceguera que hace mella en muchos de nosotros me he decidido a escribir este artículo que refleja unas cuantas verdades.

Como comprenderéis no voy a mencionar mi nombre ya que después de que leáis este texto habrá muchos que me odiaréis, pero espero que algunos, los que utilizan el sentido común a diario, acabéis aplaudiendo mi intervención.

A diario me toca que escuchar los llantos y lamentos de la gran mayoría de ciudadanos y comerciantes que pasan por mis tiendas. Ciertamente la situación que estamos viviendo es difícil y hay muchas familias que, doy fe, lo están pasando mucho más que mal. Pero tengo muy claro que esta situación nos la hemos buscado nosotros mismos por hacer uso excesivo del egoísmo y carecer de una visión clara de lo que pasa a nuestro alrededor. En pocas palabras: somos unos perfectos ignorantes.

Hace años, con la aparición de los bazares todo a 100, muchos creyeron que ésto era una bicoca. Los negociantes por el gran margen que tenían y los compradores por lo barato que compraban. Claro está los primeros estaban ciegos de codicia y a los segundos les gustaba ser engañados. ¿Donde se ha visto que den duros a cuatro pesetas? ¿Quienes son actualmente los propietarios de esas trampas mortales? Este ejemplo es extensible a cualquier actividad comercial, industrial, .... A diario vienen a mi tienda clientes que se vanaglorian de comprar muy barato en una conocida cadena de supermercados, que explota al personal, que hace contrataciones basura y que despiden sin piedad. ¡Bueno,...pero lo importante es que compran mucho y barato! Ahora bien, luego, estos mismos clientes no se cortan en denunciar que tienen a tres miembros de su familia en el paro. ¿Qué esperaban? ¿Porqué no compran en tiendas que tengan la certeza que dan trabajo a gente cercana, que después consumirán en tiendas cercanas, y que al final del ciclo se estará fomentando la economía de proximidad?

La culpa de todo la tiene el egoísmo ciego del ser humano y por supuesto la terrible ignorancia que se maneja. Sigamos así y en cuestión de 5 años los compradores saldrán a la calle a contemplar calles desiertas y los vendedores habrán engrosado la creciente cola de la oficina del paro.

Bueno, ¡no seamos negativos! siempre cabe la posibilidad de marcharse a paises lejanos, allí seguro que encontraremos trabajo. O bien seamos sostenibles, compremos menos, pero más caro y con la garantía de que ese pequeño acto de compra nos repercutirá positivamente, a nosotros, a nuestra familia, a nuestros amigos. Esos pequeños actos, a los que no damos importancia, siempre tienen repercusión en nuestro entorno y en nosotros mismos. ¿Qué importacia puede tener, dejar caer una gotita de cianuro en un vaso de agua? Total, ...¡sólo es una gotita! ¿No?

Enrique Bárdenas


Invisibles. Sense drets i sense casa. Així es troben moltes persones que, com tu i com jo, segurament van gaudir d’una vida millor al passat, però, vés a saber, per quines circumstàncies, han acabat formant part d’aquesta nova classe social que malauradament creix dia a dia. I a Sant Boi no podia ser diferent. Estan als nostres carrers, busquen menjar i ferralla als contenidors i dormen als portals o als caixers automàtics. Són els invisibles.

Possiblement, a una societat com la d’avui dia, són invisibles, passen desapercebuts, però us puc assegurar que estan aquí, esperant una oportunitat, una mà amiga. Per això, no podem girar la cara i tancar els ulls, perquè és un problema al que s’ha de fer front. Tots som persones, tenim uns drets i hem de lluitar per aconseguir la igualtat i la justícia social.

Molts poden pensar inconscientment que aquestes persones estan així perquè se l’han buscat elles, però no sempre és així. En aquests moments, hi ha moltes persones que han perdut la seva feina, que han esgotat la prestació de l’atur i que no tenen família, i per això s’han vist en l’obligació de deixar la seva casa i acabar al carrer sense res. Tots hem de fer el que estigui a la nostra mà perquè aquest col·lectiu deixi de ser invisible. En aquests moments, hi ha moltes associacions que treballen a diari per fer la vida un xic menys difícil a aquestes persones que viuen situacions molt complicades. Tots hem de treballar junts per la dignitat d’aquest col·lectiu. És l’hora d’obrir els ulls i d’actuar! Potser demà, qualsevol de nosaltres, ens trobem en aquesta situació!

Enric Rajdicht



Nom
Cognom
Edat
DNI
Telèfon mòbil
Adreça electr.
Comentari
    

En estos momentos parece que los padres consideran que pueden y deben decidir sobre el trabajo del profesor en el aula y en los exámenes de sus hijos. Se transforman en jueces y algunos recriminan a todos y contra todos. Muchos padres no se acercan al colegio hasta que la situación se agrava y ya no se puede hacer nada por su hijo, a pesar de que durante todo el año han sido avisados sobre su actitud y evolución. Es más fácil pensar: ¡Qué cosas tiene el profe!.

Al ser padres, sabemos que nos enfrentamos a una de las tareas más importantes y determinantes en la vida de quienes están bajo nuestro cuidado. No es extraño que en nuestra sociedad actual, con lo acelerado de la vida y con las “urgencias”cotidianas, el tema educativo, aunque sea de vital importancia, pase a un segundo o tercer plano; y no pocos padres crean que la responsabilidad de los hijos sea un listado de cosas que no deben faltar, tareas que terminar, enfermedades que curar, situaciones que resolver, actividades a las que asistir, escuelas que hay que pagar; y reduzcan a esa inmediatez la educación.

Educadores de los hijos, los padres son los primeros transmisores de los valores éticos, morales y actitudinales; son los que han de ir formando una escala de valores. Hoy los medios de comunicación, la televisión, internet llegan a nuestros hijos desde muy pequeños y la labor formativa de vuestra parte se hace más urgente, más inmediata y constante.

Quizás los padres de hoy en día prefieran mirarse el ombligo y echar balones fuera, culpando a los profesores, los medios de comunicación o internet, pero esto desvirtúa la realidad, ya que los padres son los responsables principales de la educación de sus hijos y fruto de ello dependerá el futuro de sus pequeños. No hay que evadir los problemas y tienen que afrontar el reto con determinación, porque sino acabarán siendo los culpables de la mala educación de sus hijos.

Noemi Blanco

  • 23.11.12 - L'àrea de jocs infantils del parc de la Sínia ha estat reconeguda com una de les millors d'Espanya en rebre el premi Gronxador de Plata. La instal·lació ha... leer más
  • 25.11.12 - L'alcalde, Jaume Bosch, i el director de l'Agència Catalana de Consum, Alfons Conesa, han signat un conveni de col·laboració. Com a resultat... leer más
  • 01.12.12 - L'Ajuntament de Castelldefels ha denunciat un increment de les molèsties i sorolls que els veïns de la ciutat pateixen com a conseqüència de l'activitat... leer más
  • 05.12.12 - L'Ajuntament de Gavà rebaixarà en un 3,2% el rebut de l'Impost de béns immobles (IBI) de l'any i preveu descomptes en l'impost d'obres o per a l'obertura d'un... leer más

Més noticies