Ana, Núria i Cristina. "Contemplant la vida de manera natural"

L’Ana del Río Vera, la Núria del Rey i Solà i la Cristina Riba i Miralles són tres dones que el destí ha acabat posant en contacte.

Totes tres provenen de famílies treballadores de fora i de dins de Sant Boi i com a tret comú podríem dir que comparteixen l’estima per la natura, l’esport i la vida saludable.


A la Núria, molts la coneixereu per haver estat jugadora del bàsquet Sant Boi, anar al col·legi Vedruna (les Monges) i a l’Institut Rubió i Ors de Sant Boi. I per descomptat segur que heu coincidit amb ella al Tot Natural. Des dels 24 anys que s’ha convertit en la seva segona llar.

De l’Ana us podem explicar que sempre ha estat, una nena primer i dona després, molt extravertida, activa i propera. Casada actualment i amb fills, a l’igual que la Núria, sempre ha practicat esport per raons de salut. La natació, la dansa clàssica i la dansa moderna són activitats molt properes a l’Ana. Tot i que ella va néixer a Barcelona, actualment viu feliçment a Sant Boi i a l’igual que la Núria molts de vosaltres sovint hi coincidiu al súper ecològic del Tot Natural.

I de la Cristina, què us podem dir? Potser el més destacable és la seva convicció que els éssers humans venim a aquest món a ser lliures. En l’ampli sentit de la paraula. A la Cris li agrada volar lliure i així ho ha practicat des de ben petita. A l’entrevista ens parla amb alegria de la seva etapa de campista al càmping d’Altafulla. Una etapa d’aprenentatge amb la natura. De gaudir d’espais oberts, platja, muntanya, i d’experimentar la sensació d’independència tot fent servir un mitjà de transport molt sostenible per desplaçar-se amb el seu germà i les amigues d’un lloc a un altre. Estem parlant de la bicicleta. A la Cris segur que també us l’heu trobat remenant al Tot Natural al Departament de Teràpies Naturals.

Tot i que conviuen sota un mateix sostre professional no creieu que ha estat fàcil reunir-les per parlar una estoneta amb elles en una entrevista coral. Dones, mares i treballadores disposen de ben poc temps tot i que el tenen molt ben organitzat. Però com diu la dita “voler és poder” i ho hem aconseguit.

Molt breument… Què volieu ser de grans quan només teníeu 10 anys?
-Cristina: Jo volia ser professora, o botiguera.. em sembla recordar... jugava a casa dels meus avis a vendre llibres en unes paradetes que em muntava...passar els llibres per caixa, apuntar-ne les quantitats... atendre clients.. .recomanar...

-Ana: Jo de petita volia ser policia o detectiu. No hauria pensat mai que m’hauria dedicat a la dietètica i la nutrició.

-Núria: Quan tenia 10 anys no recordo el que volia ser de gran, però segurament jugadora de bàsquet. En tenia prou amb les meves amigues i amics de l’escola i de l’esplai (MIM). Jugar a bàsquet i divertir-me tot el que podia. Gràcies a la escola i a l’esport, avui en dia, conservo moltes de les amistats que vaig fer aleshores i amb les quals he viscut totes les etapes de la meva vida.

Quin penseu que ha de ser el paper de la dona a la societat del segle XXI?
-Ana: Si em permeteu, seré la primera en contestar. Les dones hem d’intentar desenvolupar-nos en tot allò que ens pugui agradar i intentar aconseguir noves fites. Entre tots i totes hem de lluitar per una societat mes igualitària. L’educació que practiquem dins el nucli familiar és importantíssima. Hem d’evitar fer distincions entre nens i nenes per no crear patrons preestablerts. Hem de ser respectuosos amb els altres sense diferenciar sexe o procedència. I això crec que redundarà en una societat mes igualitària i pròspera. Resumint, hem de ser, molt més, bones persones.

-Núria: Com a dona, mare emprenedora i autònoma, puc dir que encara queda molta feina per fer. És necessari una millor conciliació familiar i horari laboral, que ens permeti disposar d’un temps de lleure, molt important per mantenir l’equilibri físic, emocional i mental.

Cal que les dones aconseguim un paper important dins la nostra societat. Poder estar en igualtat de condicions per poder desenvolupar-nos professionalment, poder tenir cura de les nostres famílies i disposar de moments de lleure de qualitat per realitzar-nos interiorment.

-Cristina: Per a mi, la dona d’avui, com les de sempre, han estat molt cuidadores de tots i totes, sempre pendents que tot estigués bé. I ara toca també estar-ho amb nosaltres mateixes, posar consciència i buscar espais de cura i per mimar-nos. Aquesta és una de les coses que més m’agraden actualment: cuidar les dones que venen a fer-se massatges al centre de teràpies Tot Natural. M’agrada prendre consciència del camí que duen fet i mimar-les com faria una mare.

D’alguna manera totes tres esteu unides per un objectiu comú, l’estima per la natura, oi?
-Cristina: És molt agradable conviure tantes hores amb persones amb la mateixa vocació, l’amor a la vida, al proïsme, a la natura... i molt gratificant veure com el que ens agrada fer, ajuda els altres i els acompanya en la recerca d’una millor qualitat de vida. Tot es troba vinculat, fer el millor pels altres, també és fer-ho per la mare natura, també es fer-ho per un mateix..

-Ana: Jo puc parlar-te des de la meva vessant dietètica i et diré que estimar la natura i allò natural és estimar-se un mateix.

Actualment en el mercat hi ha quantitats de productes processats que si n’abusem ens poden produir malalties severes a llarg termini; per això hem d’intentar portar una alimentació equilibrada i variada, aprofitar que tenim al nostre abast productes saludables, xia, quinoa, gran varietat de cereals, algues, etc. que es poden introduir a la dieta d’una manera fàcil i divertida, perquè sigui actractiva, i així l’organisme evita la saturació de determinats aliments.

-Núria: És cert, estimem la natura i jo us donaré el meu punt de vista més sostenible. A casa meva, des de petita, m’han ensenyat el respecte per les persones, la natura i el medi ambient. Sempre hem tingut cura de no llençar aliments, fer cuina d’aprofitament i aprofitar al màxim els recursos dels quals disposàvem, aigua, roba, el mobiliari de casa, material escolar, les joguines ... Ésser conscients que només estem de passada en aquest món i que és necessari contribuir a mantenir-lo saludable pels qui venen darrere.

Com us vau conèixer?
El nostre punt de trobada ha estat el Tot Natural. L’any 2001, la Marta, el Joan, l’Enric i la Cristina van fundar el Tot Natural el Súper Ecològic, al c/Jaume I, amb la idea d’oferir una botiga alternativa a Sant Boi. El 2003 s’incorpora la Núria i el 2006, l’Ana (futures peces clau al Tot Natural). Al 2008 el Tot Natural va fer un pas endavant i es traslladà al c/ Riera Basté, 16 de Sant Boi amb un local molt més gran.

Va ser aleshores quan la Núria, juntament amb l'Ana i la Cristina, vam agafar el relleu al capdavant del negoci.

Aquest 2018 ja farà 17 anys de la seva fundació.

Tot i el pas del temps continuem fent el que més ens agrada, que és oferir un servei als nostres clients molt personalitzat, i sempre des d’una visió holística i respectuosa. I aquestes premisses les apliquem tant a l’ecobotiga com al centre de teràpies, on tenim un gran equip de terapeutes totalment dedicats a prestigiar la nostra filosofia.

Aquells que vulgueu conèixer molt més de la Núria, la Cristina i l’Anna, i el seu Centre Tot Natural, us podeu adreçar al Carrer Riera Basté ,16 de Sant Boi, on trobareu l’eco-botiga d’aliments saludables i el Centre de Teràpies Naturals.


Més noticies