Miquel Garro. Fill i treballador fidel

Aquest mes de setembre, després de dos anys des de la venda del conegut magatzem de la construcció GARRO, SA a la família Fornesa, hem volgut visitar el qui que va ser el seu propietari, Miquel Garro Salabert, tot aprofitant l’avinentesa del 50è aniversari de la fundació d’aquesta coneguda marca.

Però parlar del Miquel implica necessàriament parlar del seu pare, Josep Garro Puntes, més conegut com el Pepito. De seguida ho entendreu escoltant les paraules del Miquel: “El mèrit de GARRO en gran mesura és del meu pare. Jo l’he acompanyat sempre, per descomptat, però on ha arribat la família és el fruit de la seva visió, les ganes incansables de treballar i el fet de permetre’ns els minims errors en tot allò que em fet”.

Qui no coneix Miquel Garro? Segur que tots vosaltres, vilatans de la comarca, heu sentit a parlar d’ell o heu vist un camió que transportava materials de construcció GARRO. Alguns haureu coincidit amb ell i d’altres hi haureu mantigut inclús tractes.

En el meu cas, fa molts anys que me’l creuo per Sant Boi o coincidim en esdeveniments, però mai havia tingut una conversa tan llarga i profunda amb el Miquel com la d’aquella tarda. Tres hores donen per a molt, però quan et trobes a gust amb una persona, el temps deixa de córrer. I això és el que va succeir.

En Miquel es defineix així a ell mateix com: “Soc una persona seriosa, reservada, emprenedora i honesta, amb mi mateix i amb els que m’envolten. Per descomptat, amb tots els meus defectes”. Dono fe del seu manifest. És així!

Però tal com anotava a l’inici d’aquest article, GARRO SA és el resultat d’un còctel capritxós i d’elaboració lenta. Un còctel que conté com a ingredients: camions, patates de Benasc, fems del Baix Llobregat, pinso per a les gallines, fruita, totxos, maquinària tèxtil… I una dosi important d’il·lusió i de buscada necessitat.

I per què us dic això? Doncs perquè tot comença a la colònia tèxtil de Can Massallera, a Sant Boi, l’any 1959. Allí és on treballava el Pepito, el pare del Miquel. Jornades maratonianes de feina de sol a sol sota la xafogor de la màquina de vapor per obtenir un sou que li permetés donar de menjar a la família.

Aquesta era, sens dubte, la situació de molts i molts treballadors de l’època, però no la que volia Josep Garro per als seus.

Així doncs que, amb 37 anys, 1 fill d’11 i esposa va iniciar la recerca d’un camió que l’apropés al seu somni: poder guanyar-se la vida i tenir una casa pròpia. Dit i fet, amb decisió i valentia. El 1960 ja l’havia trobat! Un Ford 17 2B totalment desmanegat però a l’abast de la seva butxaca i alguna altra ajuda. El seu preu final va ser la suma dels diners aportats i un any de temps per restaurar-lo totalment peça a peça.

En Miquel reconeix que tot això ho explica amb la dosi d’emoció que sent una persona en recordar la seva infantesa al costat del pare. Perquè amb només 12 anys Miquel iniciava un camí conjunt al costat del pare. Compartint-ho tot a sobre d’un camió. I escoltant de la boca del pare una de les frases més boniques que ha escoltat mai: Així li deia un hivern de tornada d’un transport a Benasc: “Miquel… Tu i jo farem moltes coses”

Però no va ser fàcil. Tot i que el primer viatge li va facilitar el Sr. Arturo Tarrés, director de la fàbrica de Can Massallera. Transportar les 2 primeres tones de maquinària tèxtil a Manressa va suposar una dura jornada de feina i més d’un patiment en veure que s’escalfava el motor d’aquell primer camió. Però l’endemà es va configurar encara més difícil.


Es van haver d’agafar feines difícils durant una temporada per tirar endavant.

Després va arribar el transport de fruita. Les patates de Benasc a l’hivern, totxos,… I durant el camí vam descobrir que era més rendible comprar i vendre que no pas oferir només el servei de transport.

Sens dubte més arriscat, sí. Però més rendible.

També vam descobrir que viatjar amb 6 tones era més rendible que fer-ho amb 2. Tot això va comportar comprar un segon camió i després un tercer, fins que l’any 1966 el Pepito va reunir els diners necessaris per comprar el terreny del carrer Anselm Clavé, 21 a Sant Boi on s’acabaria construint als baixos el primer magatzem de materials per a la construcció de GARRO S.A.

Allí va ser on va començar la coneguda marca GARRO. Una marca que l’any 2013 ja facturava 14.673.000 euros.

El somni de dos lluitadors i un equip de treballadors dedicats, eficients i propers que van anar configurant, amb el pas dels anys, una empresa de prestigi. La resta ja la coneixeu.

Però en Miquel, aquella tarda, va voler retre homenatge al record de la figura del seu pare mort l’any 2000.

I nosaltres així ho vam respectar.


Més noticies