Òscar Manresa. "El cuiner que mai ha perdut l'esperit rocker"

Qui és l’Òscar Manresa?
Òscar Manresa és una persona dinàmica, autodidacta, amic dels meus amics... M'il·lusiono de seguida pels nous projectes i sóc feliç amb allò què faig. Si començo a fer qualsevol cosa, la faig amb la màxima il·lusió possible i, a més, sé que l'he de fer bé sí o sí. Sigui el que sigui m'hi esforço el màxim possible.

Creus que portes un nen a dintre?
Si, sempre! Jo ploro cada 5 minuts. M'emociono amb molta facilitat. És molt comú que vegi una pel·lícula i si és de temàtica dramàtica acabi plorant. Ploro d'alegria quan escolto una cançó o assisteixo a situacions que m'emocionen. Plorar és de valents i gent amb sentiments i coratge.

Quin significat té per a tu la família?
Per a mi la família ho és tot. El que tens i el que tu crees. La meva dona, les filles, la meva mare, el meu germà. La família és allò que t'aporta els valors de la vida i t'ensenya el camí que has de seguir durant la teva vida.

La meva família igual que tantes altres és una pinya. Quan apareix una malaltia tots ens apropem, ens ajudem i ens estimem. Ara bé, tot i que això està molt bé, penso que ens hem d'ajuntar en moltes més ocasions. Jo ho intento, però segur que no tot el que deuria. Per desgràcia, aquest és un mal comú que passa en quasi totes les famílies.

Reinventar-se o morir. Certament res està parat, tot és moviment. Tu vas passar d'executiu d'una multinacional de la informàtica, a cuiner i empresari de restauració. En quin moment succeeix el "clic" en el teu cap?
Això em ve donat una mica per les ganes de fer coses per mi mateix. Va arribar un moment a la meva vida, quan treballava en una multinacional, que vaig pensar que aquest esforç tan gran que feia, perquè jo dedicava el 100% del meu temps, el podria fer pel meu compte i crear projectes propis. Tenia la sensació que havia arribat el moment d'arriscar i necessitava triomfar o equivocar-me per mi mateix desenvolupant el que em venia de gust fer. I això és el que intento que aprenguin les meves filles, que malgrat que no et surtin les coses a la primera no has de rendir-te. Amb il·lusió i ganes de fer feina tot acaba sortint.

Quina relació mantens amb “el Loquillo”?
Una relació d'amistat sincera. Jo sempre dic que "el Loquillo", i ell està d'acord amb mi, va tenir èxit a la seva carrera gràcies a mi. Jo vaig deixar la música per treballar, arran què el meu pare moris. Fa uns 40 anys tenia un grup, molt abans dels "Trogloditas" i ell i jo tocàvem a la sala Tabú de les rambles de Barcelona. Però tot va caure amb la mort del meu pare. Llavors la prioritat número 1 va ser portar "calerons" a casa per menjar.

Així i tot jo continuo tenint una molt bona relació d'amistat amb ell. Ens veiem cada cop que ve a Barcelona, de fet tinc un bar que es diu 99% Moto Bar, que de fet és la seu social "Loquillo" a Barcelona. Encara mantenim aquella essència rockera de quan érem joves.

Que queda de l'Oscar Manresa d'aquella època?
Tot i més. Ara encara millor. Com un bon vi, he anat millorant amb el pas dels anys (riu). Tota aquella energia que tenia de jovenet encara la porto a dins. Queda molt, encara continuo fent bestieses (torna a riure).

Actualment quants restaurants gestiones?
Ara estem en un moment de consolidació del Grup amb en Romain Fornell i en total gestionem 14 restaurants. Estem modificant tota l'organització per poder créixer i continuar anant cap endavant.

El Romain Fornell, amb 42 anys, té una energia brutal, una maduresa molt avançada per a la seva edat i és el meu referent de cuina, m'ha ensenyat moltíssim de tot el que té a veure amb la cuina i m'ha fet entendre la cuina francesa, senzillesa i bon gust, menys es més. Fa uns anys ell em va regalar un dorsal signat per a fer la marató de Nova York. Flipa! Jo mai havia fet cap marató, només de jove handbol. I mira com són les coses, ara el 4 de novembre faré la meva 5 marató de Nova York la dita "Mens sana i corpore sano" és ben certa.

La Boqueria: Que significa per a tu aquest grandiós mercat?
Només et diré que a La Boqueria vaig conèixer a la meva dona, besnéta de peixaters. Que quan vaig començar de cuiner anava cada dia a aquest emblemàtic mercat barceloní. Per a mi ho és tot. Un mercat, La Boqueria i tots en general, és el rebost de qualsevol cuiner. Mentre passeges per dins vius la cuina inclús abans que comenci el procés d'elaboració; Els colors, les olors, les converses amb els companys paradistes. Dubto que hi hagi un mercat al món que tingui aquesta varietat de colors i productes. Això m'inspira.

Quina va ser l’última bestiesa que vas fer?
(Riu i bastant) Ara farà un any i mig vaig voler retre homenatge a tota la gent que hi treballa al mercat, professionals que s'aixequen a les quatre de la matinada per portar producte fresc a les seves parades amb tota la il·lusió del món. I ho vaig fer escrivint un llibre que es titula "MI BOQUERIA". Quan vaig imaginar aquest llibre, ho vaig fer en una taula, amb amics estimats, gent amb la qual m'aniria a una guerra si fos necessari. El llibre recull dotze històries de vida. Vides amb noms i cognoms.

És responsabilitat de tots nosaltres, els veïns i les veïnes, que aquest mercat continuï sent el referent de les properes generacions i ho aconseguirem si continuem comprant.

Ets una persona solidària?
Penso que si, però evidentment això ho han de dir altres persones. Col·laboro amb el Casal dels Infants del Raval, faig cursos per canalla a La Boqueria, per a l’Ajuntament de Castelldefels. Ara mateix, des de la meva posició sé que puc ajudar a altra gent i no vull que passi de llarg l'ocasió. Potser aquest pensament, aquesta reflexió és la que m'està impulsant a tirar endavant una Fundació amb el meu nom per ajudar a fer que altres persones no ho passin "tan jodido" i poder-los oferir alguna que d'altra alegria.

Cap a on camina actualment l’Òscar Manresa?
Els pròxims tres o quatre anys, els vull dedicar a consolidar molt bé l'estructura que tinc per poder dedicar més temps a la meva família i la futura Fundació.

Entrevista per: José Luis López


Més noticies